SOM LA LLET
SI NO HAGUEREN QUEDAT EN L'ESTATUA...

El 7 de desembre de 1998, un grup de joves què fins el moment es coneixien ben poc, decidiren crear una penya d'amics per no avorrir-se i passar-ho bé. Que poc sabien ells i elles que tres anys més tard es transformarien en altra cosa molt més gran i important.
Aquest grup d'amics s'ajuntaven al passeig i passaven les vesprades mortes a un banquet. L'avorriment els feu pensar; pensaren en fer coses per no avorrir-se i passar-s'ho de la millor forma possible (això si, sense gastar-se molts diners).
Al principi n'eren pocs (no arribaven a 15), hi havia gent què s'unia a ells de tant en tant. De vegades quedaven en un hort d'un d'ells (Raul Timor) i passaven el dia (i la nit) allà. S'ho passaven bé, realitzaven acampades i feien tota mena de proves (disfreses, balls, play-backs, etc.). Fins i tot han gravat un parell de pel·licules (la genial i divertida: Capullo! Que m'has dit? Capullo!!!).
Arribaven les vacances de Pasqua, ells i elles se'n anaven d'acampada als xalets. La nit ja no era per a dormir, era per divertir-se fent "proves" i activitats que posaven en moviment a tots els membres del grup.
L'estiu fou un al·licient per començar a treballar en una activitat molt important per a ells, El Ral.li Humoristic. Començaren amb un grup de gent que ja tenia més experiencia en açò de fer cotxes de Ral.li i de participar en aquesta festa. Però aci es donà el cas en que l'alumne superava al mestre. Al segon any de participar en en el Ral.li, el grup d'amics decidi independitzar-se dels seus "mestres" i anar-se'n a l'aventura ral.liera ells sols. La veritat és que els va eixir molt bé. Millor del que s'ho esperaven. Guanyaren el primer premi de disfressa de cotxe i quedaren segons en la classificació general. (La veritat és que per a ser el primer any que ixen sols, guanyar 5 trofeus és molt bona renda).
Com en tota bona familia, hi havia moments bons i moments roïns. Havia moments que a la penya hi eren pocs membres, es trencaven amistats, es tornaven a fer amics...
Durant aquestos tres anys de Penya, hi ha hagut molts altibaixos.
La Penya ha anat fent-se gran, amb el pas del temps, han entrat i eixit persones que han estat agust (o no) en la Penya, hui en dia sóm més de 50 els qui composen el grup d'amics, que fa tres anys s'ajuntava en el passeig.
Ja en el tercer mil·lenni, la Penya volia començar-lo de forma gran. Unes quantes persones proposaren que la Penya es transformara en una associació juvenil.
Ací hi hagué per a tot: -Aixó és un mal de cap!!! - deien uns - Genial! Tindrem subvencions - deien altres. El cas és que es reuniren tots i totes per a debatre els pros i els contres d'aquesta decisió tan important. A la fi, la major part dels amics decidiren que si que era bona idea la de constituir-se com una associació juvenil.
Començaren les tramitacions, també amb moltes dificultats. Hi havia moments en els que la falta d'interés dels membres provocava el desànim dels qui ho havien proposat.
Però la culminació del procés de constitució fou el passat 20 d'octubre de 2001 on la, ja podem anomenar això, Associació Juvenil Som La Llet Carcaixent féu un sopar multitudinari on aprifitaren per presentarse-en societat.
Des d'aquestes línies, qui escriu açò, vol agrair a tots els qui han fet possible arribar fins on estem. Tot i que hem tingut grans dificultats, amb la unió de tots els amics i la nostra força, hem aconseguit ser el que som: una associació juvenil que ja compta amb quasi 50 membres de totes les edats.
Agrair també als pares, familiars, coneguts, companys, etc. per haver ajudat (cadascú en la mesura del possible) a fer tot allò que ens hem proposat.

I com diria un amic nostre (JJ): "Associar-se també és formar-se".
Per a qué tots pugam seguir quedant, com diria la nostra cançó: "En el Pato Loco o en l'estatua...". Seguiu aixi i recordeu què:
ARA MES QUÈ MAI: SOM LA LLET.