SAC XIROI es defineix oficialment com un Centre de Recursos Terapèutics que aprofita la capacitat sanadora dels animals, especialment CAVALLS, per ajudar a adolescents i joves amb problemes d'adaptació social per a superar els seus conflictes i recuperar la capacitat d'establir relacions normalitzades amb les altres persones i amb el seu entorn.

 SAC XIROI és una associació no lucrativa, entitat privada d'iniciativa social que, des del punt de vista administratiu, podria considerar-se un Equipament Polivalent de Recursos Socials en règim de Granja Pedagògica, però a la pràctica i atenen la varietat de prestacions que ofereix i els resultats obtinguts (suren el 42% d'èxit d'integració positiva), aquesta definició s'amplia considerablement fins a copsar el sentit de Granja Terapèutica.

 Els 20 nens i joves que resideixen a SAC XIROI (entre 12 i 18 anys) provenen, majoritàriament, d'altres institucions que depenen de la Direcció Gral. d'Atenció a la Infància, del Departament de Justícia de la GENERALITAT DE CATALUNYA i, en molt casos, han estat problemàtics en altres residències per l'extrema conflictivitat, o bé del carrer, detectats pels Serveis Socials d'Atenció Primària.

 Per a molts d'ells, considerats de remota solució i experts en fugides, el fet d'arribar a un barri camperol del petit poble de CASTELLVI de la MARCA, és un gran xoc i també pot representar la única oportunitat per a "pujar-se al vagó de cua del tren de la vida", per intentar una existència normalitzada, sense problemes amb la Justícia.

 A SAC XIROI no n’hi ha reixes ni espais tancats i en el petit barri d'una dotzena de cases, hi habiten d'altres veïns, que no tenen res a veure amb l'entitat terapèutica, doncs treballen en les tarées agrícoles. Escapar-se és molt fàcil, però al poc temps, deixa d'ésser l'objectiu permanent de la seva estada.

 La realitat és que, al pas del temps, els menors milloren en la seva salut (tant física com psíquica), estableixen relacions més normalitzades amb els educadors, els veïns i les altres persones del seu entorn i s'incorporen, progressivament, als estudis (abans abandonats), a la vida social, al mercat de treball (actualment al juliol de 2.000 tenim una ocupació del 100% en edat laboral) i tornen a mantenir contactes familiars amb regularitat.

 Tenint en compta els seus historials clínics i socials i la realitat que els ha tocat viure (quasi sempre provenen dels barris que circumden la gran Barcelona), tot això es pot considerar un miracle, però. . . on està la clau d'aquest èxit?

 Per a l'Equip Educatiu de la Granja Terapèutica, tots els detalls de la forma de treballar són molt importants: la relació personal dels educadors amb els nens, la confiança que se'ls atorga o l'acompanyament en la seva reincorporació a la societat. Però hi ha un element que diferencia aquest Centre i és la peça fonamental per aconseguir tants bons resultats. Quan és necessària una atenció clínica, la teràpia immediata que s'ofereix és la T.A.A. (Teràpia Assistida per Animals) tenint en compta que els educadors realitzen la seva tasca assistits per animals, com a eina d'integració.

 Normalment, la relació amb l'adult està molt deteriorada, no acceptant les seves indicacions, no escolta no obeeix... però quan esta al llom del cavall, se sent apujat i pot mantenir una distancia de la seva realitat...ha d'estar atent a les indicacions de l'educador, per tal d'aconseguir que el cavall li obeeixi a ell i així és capaç d'iniciar un procés de canvi qualitatiu en la seva vida.

 La Granja Terapèutica disposa de 8 cavalls (4 han nascut en el SAC XIROI), 2 ponis, cabres, conills, gallines, oques, etc. que els nens s'encarreguen d'alimentar, netejar, passeig, tenir cura, com si fossin els seus millors amics.

 De fet arriben a establir amb aquests animals una relació afectiva molt intensa, amb una base de confiança que, generalment, no són capaços de mantenir amb les persones.

 Trinitat Barceló, directora del SAC XIROI, interpreta així el procés: "quan li dius a un noi que s'encarregui de tenir cura d'un cavall, li estàs dient que confies en ell”, doncs li deixes el cavall en les seves mans i el nen entén que el cavall no li qüestionarà ni tindrà prejudicis contra ell i es deixarà cuidar. No és estrany que, quan un adolescent té un conflicte, una baralla o un problema amb el seu educador, mestre, cap del taller i d'altres companys, corri a cercar la companyia del seu cavall.

 Per a l'Equip Educatiu de la Granja Terapèutica, tots els detalls de la forma de treballar són molt importants: la relació personal dels educadors amb els nens, la confiança que se'ls atorga o l'acompanyament en la seva reincorporació a la societat. Però hi ha un element que diferencia aquest Centre i és la peça fonamental per aconseguir tants bons resultats. Quan és necessària una atenció clínica, la teràpia immediata que s'ofereix és la T.A.A. (Teràpia Assistida per Animals) tenint en compta que els educadors realitzen la seva tasca assistits per animals, com a eina d'integració.

 Normalment, la relació amb l'adult està molt deteriorada, no acceptant les seves indicacions, no escolta no obeeix... però quan esta al llom del cavall, se sent apujat i pot mantenir una distancia de la seva realitat...ha d'estar atent a les indicacions de l'educador, per tal d'aconseguir que el cavall li obeeixi a ell i així és capaç d'iniciar un procés de canvi qualitatiu en la seva vida.

 La Granja Terapèutica disposa de 8 cavalls (4 han nascut en el SAC XIROI), 2 ponis, cabres, conills, gallines, oques, etc. que els nens s'encarreguen d'alimentar, netejar, passeig, tenir cura, com si fossin els seus millors amics.

 De fet arriben a establir amb aquests animals una relació afectiva molt intensa, amb una base de confiança que, generalment, no són capaços de mantenir amb les persones.

 Trinitat Barceló, directora del SAC XIROI, interpreta així el procés: "quan li dius a un noi que s'encarregui de tenir cura d'un cavall, li estàs dient que confies en ell”, doncs li deixes el cavall en les seves mans i el nen entén que el cavall no li qüestionarà ni tindrà prejudicis contra ell i es deixarà cuidar. No és estrany que, quan un adolescent té un conflicte, una baralla o un problema amb el seu educador, mestre, cap del taller i d'altres companys, corri a cercar la companyia del seu cavall

SAC XIROI: ECOSISTEMA DOMÈSTIC

El marc geogràfic on esta ubicat el SAC XIROI, entre vinyes i muntanyes, les seves reduïdes dimensions com equipament (solament 20 places) i la relació que es pot establir amb els animals, permeten que els nens puguin realitzar un procés d'immersió activa dins un ecosistema domèstic, on es donen les condicions de vida ordinària (d'amplis marges d'edat 12 a 18 anys), comparables a les famílies de molts dels residents.

 La relació amb els veïns del barri, amb el mateix poble o d'altres realitats de la comarca, és un pas més en el procés de normalització i integració. SAC XIROI té un equip de futbol-sala que juga amb altres equips veïns i alguns dels seus joves participen en les "colles castelleres" de la capital de comarca (Vilafranca del Penedès). Tots ells assisteixen, també, a les diferents escoles de la zona o les piscines públiques.

 Considerem que allò que més normalitza és la normalitat, és a dir, els nens i joves han de relacionar‑se amb els seus iguals i en les mateixes circumstàncies, tant a nivell escolar, laboral, d'oci, etc. Solament així podran assumir els risc, benefici i problemàtica inherents al món dels adults.

CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE

 El fet de coincidir un Centre Residencial d'Acció Educativa amb una Granja Pedagògica, ens permet la transformació en CENTRE TERAPÈUTIC i aconseguir uns òptims resultats.

Segons transcrivim de l'informe del CAPIP de data 16 abril 1997.

 1)     "els resultats obtinguts són més satisfactoris que els que cal esperar amb pacients d'aquestes característiques."

 2)     "tots necessiten tractament psiquiàtric i són visitats amb periodicitat setmanal. També es realitzen reunions amb els tutors de SAC XIROI amb periodicitat quinzenal".

 3) Donada la tasca realitzada, conjuntament per part dels educadors de SAC XIROI i de nostre CSMIJ, en alguns casos, des de fa anys, els pacients han aconseguit millorar, tant des del punt de vista escolar com d'integració social, motiu pel qual considerem que s'ha de continuar en la línia educativa‑Terapèutica, emprada fins l'actualitat".

 En SAC XIROI són 16 dels 20 residents els que són atesos, setmanalment en les dependències del CAPIP (Centre d'Atenció Psiquiàtrica Infantil Primària) de Vilafranca del Penedès (Barcelona).

EL CAVALL: FONT DE SALUT I ALEGRIA

 Malgrat d'estar poc reconegudes per la professió medica en general, cada cop són més les experiències terapèutiques basades en la utilització de l'animal com instrument pedagògic. Quan és necessària una atenció clínica, la teràpia immediata que s'ofereix és la T.A.A. (Teràpia Assistida per Animals). Aquestes són eines inestimables si són ben utilitzades per terapeutes experimentats.

 Determinats centres per a nens amb problemàtica autística, la presencia de gossos, gats, dofins o cavalls, amb els que es pugui establir una relació directa, s'ha observat una reacció positiva per part dels nens, que semblen voler sortir del seu aïllament, mentre estan amb l'animal, com si recuperessin una comunicació singular, que sovint són incapaços de mantenir amb les persones.. . Ia reacció és de sorpresa, de sentir-se desvetllats, d'alegria i vitalitat.

  En un terreny més profund, els especialistes coincideixen en dir que el contacte amb l'animal dona més seguretat emocional, a un nivell elemental comparable al que rebem a la nostra infància per part de la mare i això ens permet mostrar‑nos més com som en realitat i reconèixer les necessitats més profundes.

Un estudi de l'any 1970 als EEUU, assegurava que un 5% dels Centres Clínics ¡ Terapèutics nord‑americans utilitzava animals de companyia amb finalitats curatives. L'any 1982 (una dècada després) el Dr. P.Arkow ens parla de 75 programes amb animals en Societats Protectores i 44 projectes d'investigació en Universitats. Avui, possiblement, seran molts més.

 Entenem que l'ajut inestimable de professionals, llicenciats en Psicologia o Doctorats en Psiquiatria, ens proporcionen una forta empenta per aconseguir el reconeixement de la T.A.A. (Teràpia Assistida per Animals) com a facilitadora de molt bons resultats, a nivell pedagògic, psicològic i, sobretot d'integració social.

 El Dr. Psiq. Pedro Ridruejo manifestava a la revista QUO (n° 5 del febrer de 1996) que "els animals ens permeten destruir les autodefenses arrelades en el nostre interior i reconèixer les nostres necessitats més profundes".

 Com manifesta Janet Ruckert "són terapeutes nats, doncs permeten als seus cuidadors una seguretat emocional equivalent a la que hem rebut de la mare a la nostra infància".

 Permeten beneficis fisiològics, com reducció de l'estrès; psicològics, com seguretat, constància, intimitat etc., i socials, doncs l'animal facilita bàlsam en algunes vides problemàtiques.

 El vincle que s'estableix entre l'animal i la persona és molt fort i sovint sol ésser més profund que entre les mateixes persones, doncs l'animal no qüestiona rés, ens accepta com són (independentment del color, edat, sexe, religió, estat, internaments, etc).

 Sempre està disponible (mai marxa de vacances) i agraeix qualsevol apropament que li fem. Mai ens traïciona i si som capaços de no exigir‑lis res superior a les seves possibilitats, sempre estaran al nostre costat.

 Considerem que són un complement més, són una eina que, correctament utilitzada per mans expertes, aporten beneficis inqüestionables. Però això ens obliga a romandre amatents i cercar nova metodologia. No és el mateix realitzar exercicis de rehabilitació sobre una llitera, en la sala d'un Hospital que el poder fruir del plaer de muntar a cavall i poder realitzar aquests moviments de rehabilitació sobre un animal viu.

 Per al tractament de problemes psicològics (interns en un asil, orfenat, etc.) són molt recomanables els gats, gossos, peixos, etc., Així mateix i comptant amb la infrastructura pertinent, estan donant molt bons resultats els animals de la Granja Pedagògica (cabres, porcs, conills, coloms, fures, tec), però sobretot els CAVALLS per al tractament de problemes d'inadaptació social, doncs permet apujar-nos i elevar-nos de la pròpia problemàtica que ens tenalla.

 Pensem és, extraordinàriament important, la experiència que, des de l'any 1994 s’està realitzant en diferents establiments penitenciaris que depenen de la Direcció Gral. de Serveis Penitenciaris i Rehabilitació, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

 Mitjançant un conveni de col·laboració amb la Fundació Purina, ha permès que parelles de gossos "boxers" participin en un programa especial en una Unitat Psiquiàtrica Penitenciària. SAC XIROI s'ha afegit, des de l'any 1997, a aquest Programa, col laborant amb els Serveis Psiquiàtrics Penitenciaris.

 Segons les conclusions del departament de Psiquiatria d'aquests Centres, els interns més units a aquests animals, han reduït sensiblement els seus expedients disciplinaris i no s'han detectat reincidències significatives, en instàncies judicials.

LA INTERACCIÓ PERSONA-CAVALL

 Insistim en el CAVALL, doncs som conscients de la dificultat de poder‑nos alçar i ser conduïts per un altre animal que sigui tan dòcil, domesticable i fidel i pugui suplir les nostres cames i conduir‑nos per camins mai somiats. Això comporta una relació en la que es combinen el PLAER i la RESPONSABILITAT.

 El CAVALL pot esdevenir:

 a) COMPANY D'UNA RELACIO POSITIVA: La comunicació que s'estableix amb el CAVALL no dóna lloc a simulació, engany o ambigüitat. Els animals no cerquen la falsedat, dons l'afecten que ens demostren ho donen sense condicions. La seva relació no està subjecta a influències eventuals d'estat d’ànim o circumstàncies, ens accepten com som i sempre estan receptius a les nostres carícies. Estan sempre disponibles.

 b) OBJECTE D'AFECTE: Certs animals, com els gossos, gats, cavalls, etc, donen i cerquen AFECTE. A SAC XIROI hem estat protagonistes d'excepció, doncs per 4 vegades al llarg d'aquests 14 anys, els residents han establert situacions d'una tendresa molt especial, al poder‑se apropar al nou nat, per tal que pugui mamar el calostre matern. També seguir els primers passos, galopades, etc, i el somriure al veure els seus ulls guenyos, al descobrir una papallona, un gripau, un talp, etc., i això ens permet anar creixent conjuntament (animals, nens, educadors, familiars…).

 c) PAU I ASSOSSEC: La presència d'un cavall dòcil és un factor important per aconseguir uns instants de calma. La seva envergadura ens dona seguretat i pot propiciar l'apropament de l'adult i les demostracions d'afecte siguin acceptades, netes i equilibrades.

 Sovint ens trobem amb joves que donades les greus agressions que han estat objecte per part dels adults, refusen, de primer moment, qualsevol aproximació, però si estàs acariciant un cavall és molt possible que la mà de l'educador topi amb la del menor i, conjuntament, segueixin amb les carícies

 d) VALORITZACIÓ: Els nostres residents, sovint, es fan pròpia la idea que el CAVALL té necessitat d'ells, del seu contacte. Els consideren més o menys, el seu OBJECTE i tenen dret a dominar‑lo. Normalment els ensenyen, als visitants estranys, com de la seva possessió i obtenen així un estatus personal de valorització. A aquest sentiment, hem d'afegir una nova dimensió i és la de COMPARTIR. La realitat es que, per ara, sols podem comptar amb 8 cavalls, 2 ponis y una burreta, i això els obliga a compartir i repartir‑se el animals entre els 20 residents. Entre ells han de compartir, la neteja, el menjar, el muntar a cavall, pintar els cascs, donar corda… Pensem que és un símil al fet que una mare ho és de tots els seus fills, malgrat que cadascú ho viu com el "meu propi" i personal, a la vegada que és mare de tots i cadascú. Es per això que entre els 20 residents poden compartir i gaudir, encara no tinguin un cavall per cadascú.

 e) OBJECTE DE CONTROL: Aprendre a controlar‑se, a controlar els propis actes, respectant les consignes de seguretat, a nivell personal i comunitari, en relació als animals, però més particularment amb animals grans, com són els CAVALLS.

 El fet de poder dominar un cavall li confirma que també és podrà dominar a sí mateix. Poder superar, al llom del cavalls, les dificultats d'un camí amb obstacles, li corrobora que ell també podrà superar les dificultats de la vida i els ajuda a créixer.

 Sentir‑te autoritzat per acariciar un cavall et produeix una sensació de dolcesa, a més de comprovar la potencia i esveltesa d'aquest noble animal. Així mateix ens produeix respecte, tant pel seu volum com pel fet que tenen memòria i si algun menor es sobrepassa, amb crueltat manifesta, pot rebre una resposta adequada per part de l'animal.

 f) CONTACTES AMB LA NATURA: Pensem és, especialment facilitar, el fet de conviure en un ambient camperol, a 12 Km. de la capital de la comarca (Vilafranca del Penedès) i en l'inici de petites elevacions de terreny, fins a transformar‑se en muntanyes. En direcció Tarragona (Serra del Montmell), sempre vigilats per les ruïnes d'una fortificació de Castellví de la Marca Hispànica, separació de moros i cristians. Aquesta serra esta solcada d'infinits camins, perpetrats pels llenyataires i que són aprofitats pels nostres educadors i residents per iniciar lúdiques galopades.

 g) FONT D'ATENCIONS: Els residents s'ocupen i preocupen dels cavalls, els donen de menjar, veure i procuren tot el necessari per tal que es sentin forts, sans i dòcils. Aquests nobles animals provoquen participació i responsabilitat, i això permet als seus cuidadors ésser investits d'un "rol", d'una funció especial, és a dir, són importants per a un altre ésser viu.

 h) CONTACTES SOCIALS: Considerem que té una doble vessant complementària, es a dir, provoca contactes socials. Unes a nivell extern, quan participem en les trobades de cavalls (els 3 TOMBS de Vilafranca i Vilanova i la Geltrú, Festes Majors, Cavalcada dels Reis Mags, etc) i d'altres a nivell intern, quan els alumnes d'Escoles Especials ens visiten i fan les primeres passes d'EQUlNOTERÀPlA adaptada per a disminuïts psíquics, acompanyats, sol lícitament, pels joves del SAC XIROI.

 i) COMPANYA: Que podem dir dels moments de la vida quotidiana en els que l'educador té ocupada la seva atenció per un altre resident o per les tasques pròpies de la seva tasca, el nen va a visitar el seu cavall, poni o burreta... Ia SOLETAT, si no és volguda i cercada, especialment, no existeix en una Granja Pedagògica.

 j) EL CAVALL: FONT DE VÍNCLES I POTENCIADOR DE L'HOME INDEPENDENT: Efectivament, el CAVAL, dins del nostre projecte de vida del SAC XIROI permet establir un llaç afectiu entre els residents i tot el personal educatiu adult. El menor és el centre de les preocupacions dels educadors, però l'animal domèstic és el centre de les activitats programades. Es el que permet a la persona amb dificultats, un nou sentit a la seva vida i li procura un sentiment d'utilitat.

 Totes les característiques, abans esmentades, proporcionen als nostres residents un entorn ESTRUCTURAT i ESTRUCTURANT els hi facilita l'educació necessària per tal de poder adquirir uns hàbits de convivència que els permeti unes expectatives de futurs diferents i més prometedores que les que tenien a l'incorporar-se a la Granja Terapèutica SAC XIROI.

MEMÒRIA DE L'ASSOCIACIÓ SAC XIROI

Amb data 23 de febrer de 1989, fou constituïda l’associació EL SAC XIROI. Sense afany de lucre i qualificada com entitat privada d'iniciativa social, segons Acta de Constitució i Estatuts inscrits amb data 13 abril 1989, amb el n° 10.719 de la Secció 1a del Registre de Barcelona, de la Direcció Gral.  de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

 Per a la nostra associació ha estat motiu de satisfacció i orgull que, com a Socis Fundadors, estiguin representades personalitats (a nivell personal i no institucional), com són els batlles de Castellví de la Marca i Sant Pere de Ribes, regidor de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, la Sra. presidenta de Càritas Inter-Parroquial, el president de l'Assoc. de Veïns del barri de l'Espirall (Vilafranca), així com a professionals i tècnics dels Serveis Socials de diferents entitats públiques i privades.

ESPERIT I FILOSOFIA DE L'ASSOCIACIÓ SAC XIROI

 Al llarg d'aquests anys de funcionament, hem tingut que superar diverses vicissituds, però l'esperit inicial de constitució de la nostra associació sense afany de lucre ha estat sempre present en totes les nostres actuacions.

 Amb l'objectiu de promoure el desenvolupament personal i d’integració social de persones afectades de qualsevol gènere de malformació física, deficiència psíquica o factor de marginació de base social, qualsevol sigui la seva edat, sexe o condició, utilitzant com a eina Terapèutica la T.A.A. (Teràpia Assistida per Animals), especialment cavalls i d'altres animals domèstics i de la Granja.

 Ha estat molt important per a nosaltres el fet que NO acceptem persones per al seu tractament residencial, sinó ens són remeses per l'administració corresponent, doncs això ens certifica un control de qualitat de la nostra tasca de reinserció social (permet que la Inspecció visiti regularment les nostres instal·lacions i també assegura que els usuaris dels nostres serveis seran detectats pels Serveis Socials i no tindran cap discriminació per raons econòmiques, sexe, religió o procedència.

 1) Els menors i d'altres persones acollides en el centre (nens, adolescents i joves) que, seguint la filosofia del nostre anagrama SAC XIROI, procurem esdevinguin d'esperit ferm, alegre i feliç i abraçant totes les problemàtiques, siguin físiques, psíquiques i/o socials.

 2) Les seves famílies, a les que tractem amb un respecte i dedicació exquisida (entenem que a ningú li és agradable desprendre dels seus fills i que ingressin en un Centre de Menors), mereixen tota la nostra consideració, doncs possiblement els podran tornar a acollir en el seu desentrenament. Si això no és possible, comptem amb un equipament residencial annex.

 3) Els treballadors del SAC XIROI, alguns amb més de 10 anys d'antiguitat, amb una professionalitat i actitud de servei encomiable, malgrat la part insalubre de la seva tasca quotidiana, però molt gratificable, pels bons resultats que estem obtenint, al voltant del 42% d'inserció social positiva.

 4) Els animals que ens donen el seu inestimable ajut, com a eines terapèutiques en mans dels nostres experimentats educadors. És el que coneixem com la T.A.A. (Teràpia Assistida per Animals, especialment CAVALLS a més de ponis, burreta, cabres i d'altres animals domèstics i de companya (gossos, gats, conills, oques gallines, coloms, fures…)

 5) Els membres de l'associació que, amb el seu suport incondicional i desinteressat permeten no sols el funcionament quotidià, sinó la seguretat en el futur de la nostra petjada d'esperit de servei i dedicació als més marginats i evitar la relaxació idealística o descafeinament pel pas del temps.

 Per tal d'aconseguir tot l'ho exposat, hem procurat, pels nostres propis medis i el suport de diverses administracions:

 a) GENERALITAT DE CATALUNYA.- Departaments de Benestar Social, Justícia, Ensenyament i Treball.

 b) DIPUTACIÓ DE BARCELONA.- Pla especial de Serveis Socials pel Desinternament Disminuïts Llars Mundet de Barcelona)

 c) MINISTERIO DE ASUNTOS SOCIALES.-  

 La creació i funcionament d'un Equipament Polivalent de Recursos Socials que en l'actualitat (juliol 2.000) consta de:

 1) C.R.A.E. (Centre Residencial d'Acció Educativa) SAC XIROI-1.- En règim de Granja Pedagògica, sense barreres arquitectòniques (terreny i construcció cedits) que acull 20 menors, entre els 12 i 18 anys, d'ambdós sexes, amb problemàtica psico‑socio-familiar.

 2) Centre Residèncial SAC XIROI-2.- Consta d'una masia, situada a 1,5 Km. del centre abans esmentat, amb 6 habitacions (una per l'educador), aules de treball, boxes per als cavalls i picador adaptat per utilitzar l'Equinoteràpia. Conviuen joves majors de 18 anys que provenen del SAC XIROI‑ 1 i que, per diverses circumstàncies, no tenen família o no poden recórrer a ella. Tots treballen i aporten part del seu salari a les despeses de funcionament de la casa‑família.

 3) TERÀPIA ASSISTIDA PER ANIMALS, amb el picador especialment adaptat per a la pràctica de l'EQUINOTERÀPIA, que tan bons resultats esta donant, des de l'any 1947 a països com U.S.A., França, Alemanya, U.K., Israel, Rússia, etc.

Pot donar recurs especialitzat a les més de 140 persones de l’Alt Penedès afectades de diverses discapacitats i donar suport als interns i residents amb disminució.

 4) PROGRAMA LEONARDO DA VINCI. Es especialment important per a nosaltres. El reconeixement nacional i internacional que hem rebut per part de la Comissió Europea (Direcció Gral. Educació i Cultura) que ens ha concedit un programa de Formació de Formadors per a persones amb greu risc d'exclusió (interns del Centre Penitenciari de Brians o del C.R.A.E. SAC XIROI), permet que investigadors de França, Bèlgica, Itàlia, Suècia, U.S.A., Rússia, Israel, Catalunya i la resta d’Espanya, avalin l'eficàcia, innovació i seriositat del nostre treball.

TREBALL AMB VALORS

Amb l'objectiu de facilitar la reinserció del joves i adolescents transmetem valors socials que possibilitin la seva inserció en la societat que els ha tocat viure.

Treball i Esperit de superació. Ho podem simplificar en una actitud de no tenir-ne mai prou, de voler saber i fer més, amb el que això comporta d'estímul per a nous aprenentatges i satisfacció personal per la feina ben feta. Per això intentem fugir de l'alienament i cercar dins de cadascú les seves preferències o aptituds.

Honestedat: Pensem que, cada cop més, es valora una persona que "jugui net", que sigui capaç d'impregnar confiança i tranquil·litat, tant a nivell econòmic, com a nivell d'autonomia.

Pulcritud: Aquesta és una qualitat que pot semblar d'una nimietat supina, però, a tall d'exemple: un empresari rep un impacte molt positiu en comprovar que el treballador, un cop finalitzada la seva tasca, es dedica a endreçar i netejar les eines, màquines, etc. També és important la neteja corporal, perquè pensem que posa de manifest que un/a té endreçades les seves instàncies interiors..
Així mateix, durant les hores de formació dins el centre, els invitem, amb rigidesa espartana, però molt humana i respectuosa, a desistir de fumar, a no portar penjolls... L'objectiu és el de facilitar i treballar l'autoestima i una autoimatge positiva. Aquesta imatge pulcra serveix de referència engrescadora per als altres residents menors.

Capacitat comunicativa: Volem afavorir la comunicació entre els residents i amb el món que els envolta. Per aconseguir-ho potenciem formes d'intercanvi oral i gestual, sovint, allunyades de les que fins al moment han conegut. En resum, volem que es puguin moure amb facilitat a qualsevol lloc i circumstància.

Autoestima i felicitat: Intentem donar un nou enfocament a la vida, que faci foragitar els colors negres i grisos d'una existència sense futur, ni feina, ni lloc de residència. Volem formar un ésser amb ganes de viure, rialler, xiroi, que faci oblidar experiències negatives anteriors. És a dir, el vas mig ple, no pas mig buit.

Generositat, solidaritat i justícia: Que trenquin el motlle de l'individualisme i aprenguin a respectar-se i ajudar-se mútuament. Que pensin que tots som iguals, malgrat les diferències de color, edat, sexe, formació, procedència, etc.

Arrelament: Donada la idiosincràsia d'alguns residents, que no volen ni tenen el perquè deixar el segell d'altres terres en què varen néixer els seus ascendents, ens hem hagut d'esmerçar per tal que comprenguin i assumeixin la importància de fer arrels al lloc on vivim, estimem, treballem i potser seran enterrats els qui estimem.

Aquesta realitat de sentir-nos "catalans de fet", ens està resultant prou gratificant per a tots, ja que per sobre de tot som éssers humans amb projecció d'aconseguir la felicitat.

 Trini Barceló & Miquel Gallardo