CURIOSITATS 2005
NOU RETRAT DE MOZART
Una galeria berlinesa identifica entre els seus fons un nou retrat de
Mozart
Un retrat fins ara desconegut de Mozart ha estat identificat a la Galeria de
Pintures de Berlín. Està pintat a l’oli i s’atribueix a Johann Georg Edlinger.
Va ser realitzat probablement el 1790, durant una estada del compositor a Munic,
i podria ser l’últim que se li va realitzar en vida, perquè va morir a l’any
següent. L’obra estava en poder de la galeria berlinesa des de fa anys, però
només ara ha poguda ser descoberta la identitat del model, gràcies a una anàlisi
informàtic.
Experts van trobar en els fons de la Galeria de Pintures de Berlín un retrat de
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) fins ara desconegut i que va ser pintat a
penes un any abans de la mort del compositor, segons ha informat la Fundació de
Museus Estatals de la capital alemanya.
L’oli, de 80 per 62 centímetres, pintat per Johann Georg Edlinger, va sorgir
segurament durant l’ultima estada del músic a Munic, el 1790, i es tracta
probablement de l’últim retrat autèntic abans de la seva mort.
La informació cobra rellevància en quant fins avui només un dels molts
retrats atribuïts a Mozart era autèntic. El més celebrat d’aquests quadres
apòcrifs el presenta als dotze anys enfront del teclat d’un piano. És un oli de
Thaddaus Helbling i la versió més plausible que hi ha respecte de la vertadera
identitat d'aquest nen músic és que no és Mozart, sinó Karl, fill major del
comte Franz Lactanz von Firmian.
El segon dels retrats apòcrifs s’exhibeix al Museu Mozart de Salzburg i, en
realitat, correspon a la imatge d’un noble desconegut.
Hi ha altres mozarts no autèntics, tots amb perruca i casaca, a l’estil de
l’època, però fins avui l’únic que sí que corresponia a Mozart era el que va
realitzar un pintor desconegut l’any 1777 a Salzburg i que es conserva al Museu
Cívic de la ciutat de Bologna.
El «nou» retrat de Mozart va ser autentificat per l’expert Wolfgang Seiler,
que es va recolzar en els seus coneixements del músic austríac i en un
procediment informàtic, comparant la pintura amb l’altre retrat autentificat de
Mozart de 1777.
La Galeria de Pintures de Berlín va adquirir el quadre que ara s'anuncia com un
autèntic retrat de Mozart fa 70 anys, però la seva identificació no ha estat
possible fins ara. El quadre va ser sotmès a una àmplia restauració i serà
presentat al públic el 27 de gener, coincidint amb l’aniversari 249è del
naixement de Wolfgang Amadeus Mozart.
Aquesta troballa, en vigílies d’una nova celebració monumental del compositor
més lluminós de la història, se suma a informacions recents segons les quals un
grup de científics austríacs han exhumat les restes de familiars del compositor
per analitzar el ADN i verificar així l’autenticitat del crani conservat per la
Fundació Mozarteum de Salzburg, envoltat d’enceses polèmiques a propòsit
precisament de la seva autenticitat.
EL CRANI DEL COMPOSITOR
Científics austríacs han exhumat els cossos de familiars de Wolfgang Amadeus
Mozart per realitzar anàlisi de ADN i verificar així l'autenticitat del crani
conservat per la Fundació Mozarteum de Salzburg i atribuït tradicionalment al
compositor. Els resultats de la investigació es faran públics el 2006,
coincidint amb el 250è aniversari del naixement del músic, que Àustria es
prepara per commemorar amb tota mena de luxes.
L’equip de científics ha obert ja el panteó familiar dels Mozart a Salzburg, on
jeuen les restes dels progenitors del compositor, per obtenir mostres de ADN.
Hi ha grans dubtes sobre si el crani conservat en la Fundació Mozarteum és
l’autèntic, donades les atzaroses circumstàncies que van envoltar la mort i
l'enterrament, en la més absoluta pobresa, de qui avui és considerat un dels
majors genis de la música.
Mozart va morir als 35 anys d'edat, probablement com a conseqüència d'un fallada
renal, la matinada del 5 de desembre de 1791, i el seu cadàver va ser enterrat
en una fossa comuna del petit cementiri de Sankt Marx, als afores de Viena.
Els deutes van fer que per tota herència deixés seixanta florins, quantitat que
no va permetre a la família ni tan sols pagar un sepulcre individual, ni un taüt,
ni un respons. A més a més, a causa d'una pluja torrencial durant l'enterrament,
els seus amics no van seguir la comitiva fins al cementiri. Tampoc va haver-hi
creu ni cap un altre senyal que indiqués el lloc on es trobaven les restes de
Mozart, i només el fill del guardià del cementiri va retenir en la memòria el
lloc precís, la qual cosa va servir per rescatar anys després el crani conservat
en el Mozarteum.
