Dins del context de la seva Festa Major, centrada cada any el 27 de juliol, dia de les Santes Juliana i Semproniana, la ciutat de Mataró presenta una particularitat musical absolutament sorprenent per a qualsevol melòman, però molt especialment pels amants del bel canto en el més pur estil de Rossini, Bellini i Donizzetti.... Es tracta de la interpretació que, any rera any, i a la Basílica de Santa Maria, es fa de la "Missa de Glòria" (in honorem ss. Julianae et Sempronianae) per a solistes, cor i orquestra de Mossèn Manuel Blanch i Puig, coneguda popularment com "LA MISSA DE LES SANTES", actualment una de les grans tradicions musicals vives a Catalunya, esdevinguda testimoni d'excepció d'una època oblidada dins de la història de la música catalana, i per extensió de tot l'Estat, com és la primera meitat del segle XIX, vist sempre com un moment de gran decadència pel gran abast que la influència italiana va exercir a tota la península.
Va ser el juliol de 1848, pocs mesos abans que les ciutats de Barcelona i Mataró es veiessin unides per la primera línia del ferrocarril (octubre de 1848), quan el prevere Manuel Blanch, amb 21 anys, va escriure la Missa en qüestió de cara a interpretar-la "amb solemnitat" el dia de les patrones. Bé, unes patrones que Mataró portava reivindicant a Roma des d'alguns anys enrera i que aviat serien acceptades oficialment per l'església.
Sigui com sigui, i malgrat poques excepcions, la "Missa de les Santes" es va convertir en una tradició que ha retornat cada any puntualment el 27 de juliol a les 10.00 h. del matí a la Basílica de Santa Maria de Mataró, esdevenint un punt obligat de trobada tant dels mataronins com de tots els melòmans coneixedors d'aquesta tradició... Una de les poquíssimes manifestacions musicals d'aquestes característiques que sobreviuen a tot l'Estat.
Però, qui era Manuel Blanch?
